Tradicionalment, i seguint el model del capgirament de la substitució lingüística de Joshua A. Fishman (1991, 2001), la sociolingüística de les llengües minoritzades ha considerat la transmissió lingüística intergeneracional com el nexe clau del manteniment lingüístic (Hornsby i McLeod (ed.) 2022; Montoya i Mas 2011; Williams 2005). Recentment, el paradigma de la socialització lingüística ha criticat i enriquit aquest marc incidint, en primer lloc, sobre la necessitat que infants i adolescents disposin també d’espais d’ús de la llengua minoritzada amb els seus iguals més enllà de la llar i, en segon lloc i en connexió amb això, sobre la necessitat de considerar aquests infants i adolescents com a agents del seu propi procés socialitzador, i no merament com a receptors passius de les intervencions parentals i de les institucions educatives (Kasares et al. 2022). També recentment, el camp de la política lingüística familiar (PLF) (King et al. 2008; Spolsky 2012) ha emergit com un marc fèrtil per analitzar les pràctiques, ideologies i intervencions lingüístiques en el marc familiar des d’una perspectiva multiagentiva, destacant els punts d’acord però també els possibles desacords i tensions entre diferents membres de la família; i per desenvolupar una anàlisi sensible a la influència que les pràctiques i ideologies lingüístiques predominants en altres àmbits de la societat exerceixen sobre el comportament d’infants, adolescents i progenitors dins de la llar.

En situacions d’alta minorització lingüística, com les que ha analitzat el projecte Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu (AMRELSE) (PID2021-125859NB-I00) per al cas de l’aragonès, el català, l’èuscar, el gallec i l’occità, la continuïtat de l’ús de la llengua minoritzada entre infants i adolescents fora de la llar, en la socialització amb iguals, es pot veure compromesa per la dificultat per trobar interlocutors, per la percepció de l’ús de la llengua minoritzada com una pràctica “marcada” (Flors-Mas 2017), i també per la “pressió dels iguals” cap a l’ús de les llengües hegemòniques (Rodríguez Carnota 2022). En aquests entorns, la construcció d’una identitat social viable com a parlant de la llengua minoritzada pot dependre de l’existència d’“espais segurs” (Puigdevall et al. 2022) o “de respiració” (Fishman 1991). Aquests espais tracten de convertir les llengües minoritzades en el vehicle no marcat d’interacció i en el mitjà per construir de vincles socials, i contribueixen a la creació i el manteniment de (proto)comunitats lingüístiques, fins i tot en condicions de minorització extrema.

En aquest context, el Simposi proposa engegar una reflexió acadèmica sobre el funcionament d’aquests espais segurs, tant d’àmbit institucional com comunitari, com a espais d’activació de l’ús de llengües minortitzades entre infants, adolescents i joves; sobre l’impuls i l’aprofitament d’aquests espais com a estratègies en el marc de PLF orientades a la socialització de la descendència en llengües minoritzades (Nandi 2026; Nandi et al. 2023; Smith-Christmas et al. 2019); i també sobre l’agència i el rol protagonista d’adolescents i joves en la creació dels seus propis espais de socialització en llengües minoritzades (Hernández i Altuna 2022). S’encoratja la presentació de treballs que explorin les ideologies, pràctiques i intervencions lingüístiques en el marc de les PLF; l’agència i l’empoderament dels joves parlants; i qüestions metodològiques i teòriques vinculades amb l’estudi d’aquests espais. L’objectiu és establir un diàleg internacional que permeti avançar en la comprensió dels mecanismes de manteniment lingüístic en societats plurilingües, per contribuir a la formulació de noves perspectives teòriques i aplicades per a la sociolingüística de les llengües minoritzades, i avançar en el suport als processos de revitalització lingüística.

S’acceptaran contribucions vinculades a les següents línies i temàtiques:

1. Política lingüística familiar (PLF) en contextos de llengües minoritzades territorials (LMT)
2. Empoderament i activació de joves parlants de LMT en entorns educatius (formals, no formals i informals), i en entorns de socialització informal
3. Transmissió lingüística intergeneracional i revernacularització de LMT
4. Creació d’espais segurs o de respiració per a les LMT i, en general, activisme lingüístic a favor de les LMT
5. Activació de nous parlants de LMT, especialment en l’adolescència i la joventut
6. Pràctiques i ideologies lingüístiques d’adolescents i joves en contextos de minorització lingüística
7. Vigilància lingüística i violència simbòlica envers adolescents i joves parlants de LMT
8. Mètodes de recerca sobre PLF i sobre agència i empoderament juvenil en contextos de minorització lingüística
9. Nous models familiars i rols de gènere com a condicionants de la PLF en contextos de LMT
10. PLF de manteniment de llengües de comunitats immigrades i diaspòriques

Són benvingudes les contribucions de diferents camps de coneixement, com la sociolingüística, la sociologia del llenguatge, l’antropologia lingüística o la política i la planificació lingüístiques, entre altres. S’accepten comunicacions acadèmiques en format de presentació oral, que s’organitzaran sempre que sigui possible en sessions temàtiques. Les comunicacions tindran una durada de 18 minuts, seguits de 10 minuts de discussió.

 

La data límit per a l’enviament de propostes de comunicació s'ha ampliat fins al 22 de març de 2026

 

Les propostes es poden redactar en català, en altres llengües romàniques o en anglès i han de tenir un màxim de 500 paraules (bibliografia no inclosa) i s’han de fer arribar en un arxiu que inclogui el títol, els autors i la seva afiliació, el resum i una biografia breu (màxim 100 paraules per autor) a través del següent formulari.

Per a més informació ens podeu escriure a l’adreça congressos@fundacio.urv.cat

 

Referències

• Fishman, Joshua A. (1991). Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages. Multilingual Matters.
• Fishman, Joshua A. (ed.) (2011). Can threatened languages be saved? Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century Perspective. Multilingual Matters.
• Flors-Mas, Aveŀlí. (2017). Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
• Hernández, Jone Miren; Altuna, Jaime (2022). Communities of practice and adolescent speakers in the Basque Country. Research and transformation face-to-face. Journal of Multilingual and Multicultural Development 43(1): 32-42. https://doi.org/10.1080/01434632.2021.1998078.
• Hornsby, Michael; McLeod, Wilson (ed.) (2022). Transmitting minority languages: Complementary reversing language shift strategies. Palgrave Macmillan.
• Kasares, Paula; Ortega, Ane; Amorrortu, Estibaliz (2022). Basque Intergenerational Transmission from a Language Socialisation Perspective. Dins Hornsby, Michael; McLeod, Wilson (ed.), Transmitting Minority Languages. Complementary Reversing Language Shift Strategies, 217-246. Palgrave Macmillan.
• King, Kendall A.; Fogle, Ly; Logan-Terry, Aubrey (2008). Family Language Policy. Language and Linguistics Compass 2(5): 907-922. https://doi.org/10.1111/j.1749-818X.2008.00076.x.
• Nandi, A. (2026). Individual agency in family’s language management: Galician parents as policy intermediaries. In Joseph Lo Bianco, Bernard Spolsky & Adrian Lundberg (ed.), Language Policy and Planning: State of Research and Future Directions, 302-318. Bloomsbury
• Nandi, Anik; García-Ruiz, Maite; Manterola, Ibon (2023). Reclaiming voice through bottom-up family language policies. Dins Korb, Christina et al. (ed.), The Power of Voice in Transforming Multilingual Societies, 101-120. Multilingual Matters. https://doi.org/10.2307/jj.22679671.11
• Puigdevall, Maite; Pujolar, Joan; Colombo, Alba (2022). Linguistic safe spaces and stepping stones: rethinking mudes to Catalan through the lens of space. Journal of Multilingual and Multicultural Development 43(1): 21-31. https://doi.org/10.1080/01434632.2021.1974463
• Rodríguez Carnota, Miguel (2022). Lingua, poder e adolescencia. Edicións Xerais de Galicia.
• Smith-Christmas, Cassie; Bergroth, Mari; Bezcioğlu-Göktolga, Irem (2019). A Kind of Success Story: Family Language Policy in Three Different Sociopolitical Contexts. International Multilingual Research Journal 13(2): 88–101. https://doi.org/10.1080/19313152.2019.1565634
• Montoya, Brauli; Mas, Antoni (2011). La transmissió familiar del valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Spolsky, Bernard (2012). Family language policy. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 33(1): 3–11. https://doi.org/10.1080/01434632.2011.638072
• Williams, Glyn (2005). Sustaining Language Diversity in Europe. Evidence from the Euromosaic Project. Palgrave Macmillan.