Amb aquest II Congrés volem donar continuïtat a una primera trobada que va tenir lloc a Tarragona l'any 2019 sota el títol I Congrés Internacional: La cura de persones majors i dependents: avançant cap a la igualtat de gènere i la justícia social. En aquella ocasió ens centrem en debatre sobre diferents models d'atenció a la dependència, en un context d'increment de la longevitat i de les necessitats de cures, amb els reptes i desafiaments que es plantegen per al segle XXI.

L'impacte de la crisi de la COVID-19 ha evidenciat la necessitat de generar alternatives a l'actual model de cures de llarga durada, que resulta insuficient per a atendre les necessitats existents, insatisfactori perquè condueix a una institucionalització no desitjada, i injust perquè està estructurat sobre la base de desigualtats de gènere, classe i estrangeria. Aquest congrés se situa precisament en aquest nivell i planteja explorar les qüestions a reformular en l'actual sistema per a aconseguir el reconeixement i la redistribució social de les cures. La reorientació de les polítiques públiques actuals cap a la desinstitucionalització de les cures, implica reforçar les bases locals i comunitàries de provisió per a aconseguir una cura digna, basat en els drets humans i respectuós amb els desitjos de les persones d'envellir en la llar i en el seu propi entorn. Al mateix temps, presenta el risc d'una refamilitarització de les cures si no es compta amb els recursos suficients.

S'ha mostrat que el model de cures, basat en el treball no remunerat de les dones, amb una escassa participació dels serveis públics i amb una creixent mercantilització i precarització del treball de cures, ha plantejat serioses dificultats per a la sostenibilitat de la vida i exacerba les desigualtats socials en l'accés als recursos de cura. Proposem debatre sobre com s'han reconfigurat les fronteres de gènere i generacionals, així com també les fronteres entre el públic, el privat i el comú a conseqüència de la pandèmia. Cal indagar si aquests canvis han estat estructurals o conjunturals i si ens permeten pensar en noves formes d'organització social de les cures.

Convidem a reflexionar sobre aquests temes, fent aportacions que mostrin la diversitat de contextos i situacions en què s'exerceix la cura de llarga durada, així com l'impacte de la pandèmia en les formes de provisió. En concret, es tracta de debatre sobre el paper de la família i de les dones en l'organització social de les cures; sobre les fórmules privades i mercantilitzades seguides per a la seva provisió tant a domicili com en espais institucionalitzats (principalment arrelades en l'ocupació domèstica  en la proliferació d'empreses de serveis assistencials); i sobre les possibilitats de potenciar les cures comunitàries. Tot això en el marc del rol de les polítiques públiques per a generar noves alternatives de cures vinculades a les comunitats locals i des de les quals es puguin revertir les desigualtats de gènere, classe i estrangeria.